Diu així

Francesc Vallcaneras

Francesc Vallcaneras,

presentació del CD va de per llarg,

S'Alqueria Blanca, 31 d'octubre de 2012.

 

Quan el segle XX començava, el ball popular tradicional a Mallorca   ja feia anys que no treia el cap. Agonitzava a poc a poc, empès pels modernismes mal entesos que el relegaren a allò que es denominà, en to absolutament despectiu, ball de pagès. Ballar i sonar les músiques que fins llavor havien fet festa i diversió, fou considerat comú i ordinari, i no només a Ciutat. Molts pobles de Mallorca deixaren anar aquell tresor per caure en altres formes de sonar i ballar que res tenien a veure amb la tradició. Al mateix temps, a partir de 1925, comença a coneixer-se a Mallorca un fet insòlit: el neixement de les dites agrupacions folklòriques, que en un intent, pot ser sa, de mantenir el ball antic, acabaren per caure en invents i postissures que a punt estaren d'arraconar definitivament el ballar dels padrins.

A partir de 1927 arribà a Mallorca Don Baltasar Samper, que ajudat pels seus col·laboradors, arreplegava cançons, tonades i balls per a la magna obra del Cançoner popular de Catalunya. També comença a entreveure que aquell tresor se'n va. Sap que Mallorca ha perdut més cançons en deu anys que en cent. Però trobà un lloc on tot allò encara era viu i ben vitenc: les comarques mallorquines del llevant i del migjorn, i és aquí on fa un bell recull de cançons, músiques i ball i il·lustra la seva collita amb magnífiques fotografies. I era cert, aquestes contrades mantenien el foc sagrat del ball antic, i quan a altres bandes anaven a la baixa, les ballades a la plaça, a festes de matances o sequers o eres, aquí no s'aturaven, i continuaven alegrant el jovent com sempre havien fet, de forma inconscient, continuada i anònima. Fer festa per fer festa. Aquí si que s'ha complit des de sempre aquella veritat que digué el Pare Rafel Ginard: la cultura popular tradicional està feta per entretenir els actors, no els espectadors.

I així és encara quan els sonadors i balladors passen gust de sonar i ballar, segur que els altres passarem gust de veure'ls, vos ho assegur.

 

I aquí hi entren Es Revetlers. Jo els compar a aquells altres joves d'un temps, alegres, amb ganes de fer bulla i amb la quimera de la música del poble que els bull dins el cap; sense peresa de trescar i cercar, de provar-ho un pic i un altre, d'assajar i de corregir. El resultat final sempre és admirable.

La definició perfecta d'Es Revetlers la fan ells mateixos amb les paraules magnífiques i encertades, escrites a la introducció d'aquest disc nou. Res s'hi pot afegir. En el disc hi trobareu Es Revetlers en estat de gràcia; els de sempre i a l'hora nous; els que sempre aconsegueixen la més absoluta creativitat sense perdre de vista els antics patrons. Hi trobareu per ballar i per escoltar, i naturalment no podreu fugir de la seva màgia engrescadora. Jotes, mateixes, fandangos... agermanament de músiques velles i músiques noves, que ja són part de les músiques de cada un de noltros. Es Revetlers no guarden res per ells, són generosos, i ja sia allò que han après dels vells, o allò que han creat de bell nou, ens ho ofereixen com a regal valuós avui vespre.


... . ...

Josep Vicent Frechina

 

Josep Vicent Frechina,

ressenya del CD encantam sa primera,

revista Caramella número XVIII (gener de 2008)


A finals de la dècada dels setanta, Mallorca va viure un fenomen cultural de gran abast i trascendència: la recuperació del ball a sa plaça com una manifestació festiva de caràcter participatiu. De mica en mica, anaren sorgint formacions que reinterpretaven els codis tradicionals amb noves composicions de jotes, mateixes, fandangos i copeos i les places s’ompliren de balladors que havien aprés els punts del ball en alguna de les nombroses escoles que proliferaven per l’illa. Aquest fenomen, però, pagà el peatge d’una certa desvirtuació, sobretot pel que fa al ball que adquirí la forma d’una celebració col·lectiva, molt ufanosa a la mirada però poc fidel amb els seus trets històrics.

Per això era tan imprescindible una formació jove com Es Revetlers que hi fera una mica de contrapès, que reforçara les files dels “conservadors” i que reivindicara les formes tradicionals -tant a nivell instrumental, fent uns bons batuts amb la guitarra i el reglamentari borino amb el guitarró, com a nivell corèutic, ajustant la rossegueta de la mateixa.

Es Revetlers pertanyen a famílies molt vinculades a les músiques i balls tradicionals del migjorn mallorquí. Han aprés el que saben dels seus avis, salvant el dramàtic tall en la cadena de transmissió oral que representà la generació dels seus pares. No són un grup per escoltar en disc, òbviament, sinó un grup per veure’l en el seu ambient, amb la plaça plena de balladors. Mentre esperem, però, podem imaginar-nos-ho perfectament amb aquesta gravació vessant d’entusiasme i credibilitat.


... . ...

tugores

 

Miquel Tugores,

presentació del CD va de per llarg,

Ciutat de Mallorca, 7 de novembre de 2012.


[...]   Encara record una conversa de dos xeremiers vells, quan jo començava a sonar ses xeremies. L'amo en Pere Antoni "moreiet" de Muro va dir a l'amo en Miquel "llargo" de Sencelles: -Es dia que tu i jo mos aturem, s'ha acabat es sentir es fubiol, a Mallorca.

Jo, que coneixia l'amo en Toni "fai", que sonava de pagès, vaig pensar que quan ell se morís, també s'haurien acabat aquests sons tan nostros. Per sort, que tant ells com jo, estavem equivocats, i aquests joves ja devien començar a sortir com un esclata-sang a davall una mata.   [...]


... . ...

dom

 

Joana Domenge,

ressenya del CD va de per llarg,

revista Caramella número XXIX (juliol de 2013)


En una vetllada memorable, el passat mes d'octubre Es Revetlers presentaren el seu nou disc, va de per llarg.

Aquest conjunt, integrat per joves, ha begut de la font fèrtil de la gent protagonista de la tradició pagesa. Ha sabut integrar un patrimoni que els ha arribat (o que han cercat i trobat) per transmissió generacional, sense influències acadèmiques però amb tots els valors i les destreses d'anys de pràctica de cançons, de balls, de costums... Una rossegueta ben feta, un batut a la guitarra que marca el ritme...

Tot el món que gira a l'entorn d'aquestes manifestacions és el món que Es Revetlers ha incorporat al seu repertori, des de l'humilitat, però amb una voluntat ferma de fidelitat a unes arrels de les quals han copsat el sentit i l'aire del cantar i ballar. Talment com era un temps el procés d'ensenyament-aprenentatge: la tradició familiar, les colles d'amics, el cant i el ball a l'entorn de la festa casolana, del poble, etc.

Ja sabem que com el directe no hi ha res, que el batec i la força de l'actuació a la plaça o al carrer són la vida del cant i del ball, però gràcies a Es Revetlers un bon fragment d'aquest patrimoni ha quedat bellament enregistrat i ja no se perdrà.

El nou disc del conjunt del migjorn de Mallorca, és una mirada des de la tradició cap al futur. Tonades antigues, balls ancestrals que ens arriben per obra i gràcia d'Es Revetlers amb un efectisme i un enginy renovats, fan que la seva obra obri portes al futur. Mantenir i salvaguardar el tresor perquè la cadena continuï i els joves i els no tan joves d'avui puguin gaudir-ne és una riquesa immensa. Però afavorir i ampliar les possibilitats de continuïtat i d'evolució és encara més meritori.

Amb la seva tasca de recuperació i de foment dels valors d'una cultura local i universal Es Revetlers fan una labor constructiva que els honora i ens honora a tots.

 

... . ...

 

Maria Rosa Cons,

lliurament del guardó Estrella Mostrejada,

Santanyí, 1 de març de 2016.

 

Enguany he estat convidada, i m’he sentit molt honorada per la    invitació, a fer la presentació dels qui han estat premiats amb l’Estrella Mostrejada que, com sabeu, atorga cada any l’Associació Cultural Es Majoral de Calonge a aquella persona o col·lectiu que es distingeixi per la seva contribució a la nostra cultura.

Aquest guardó ha estat concedit, al llarg dels anys, a persones que treballen en àmbits molt diversos; persones que solen ser molt vàlides, molt treballadores i molt generoses. Tres virtuts que, en el món d’avui, són imprescindibles en tots aquells que es volen dedicar a la cultura, en qualsevol de les seves expressions. Tres virtuts que són presents en el guanyador d’enguany: el grup Es Revetlers, que com m’imagín que deveu saber tots els presents en aquesta sala, es dedica a la música popular d'arrel tradicional de Mallorca, principalment la música de ball de la nostra zona del migjorn.

Quan vaig demanar quina havia estat la resolució del jurat que concedeix el premi, simplement em remeteren al text que figura en la placa que acompanya l’Estrella, que diu així:

Al grup ES REVETLERS

per la seva trajectòria en la promoció de la música i balls populars.

 

Evidentment, una servidora hi està completament d’acord. Ara bé, trob necessari fer un parell d’afegits que vos donin entenent quin és el valor d’aquesta trajectòria. Perquè aquest grup, constituït per set homes i dones de les terres que ocupen la galta que mira a xaloc de la nostra illa, ve d’una història i està fent una història, petita potser, però ben seva, que té el valor de la coherència, la sinceritat i la d’una aparent simplicitat.

La coherència els ve donada perquè els Revetlers han assumit el gust per la música i el ball directament enconats per les seves respectives famílies. Com ells mateixos diuen en la presentació de la seva web,

-Som fills de casa de sonadors i cantadors, de gent balladora i lligada a la festa. Arran del nostre bres sempre hi ha hagut una guiterra, una ximbomba o unes mamballetes marcant els passos del ball nostrat. Hem vetlat els peus a bons balladors i hem après les passes d'una mateixa ben espolsada, o de les cotes, la polissonada d'una al·lota que mira d'enganar un bergant. Som hereus d'uns sons i unes tonades que de cada dia pareix que mancaben encara més, però que de cap manera consentirem que es perdin.-

Aquesta coherència és, al meu parer, molt valuosa. Perquè no és tothom qui avui en dia pugui dir que ha après la música tradicional del seu poble de les fonts directes, de les veus vives dels seus predecessors. Resulta que dins els grups de música de ball actuals hi ha una diferència clara entre aquells que ho han après i viscut a ca seva i els que, d’alguna manera, ho han après de segona mà, per dir-ho així. Perquè hi ha una cosa, un fenomen molt mal d’explicar amb poques paraules, que fa que una persona tengui dedins el sentit per reconèixer que allò que contempla, que escolta o que fa, pertany a la seva cultura més pròpia, més íntima, més seva. Amb un exemple m’entendreu millor: avui en dia la qüestió del menjar s’ha obert a moltíssims gusts i tècniques noves. Podem tastar plats d’arreu del món, i plats de nova creació, i fruits i productes molt diversos, però... a que quan tornam a ca nostra, després d’un viatge, de lo primer que tenim talent és d’un pa amb oli? A que quan estam malalts allò que ens fa més il·lusió, dins la poca mengera, és un platet de brou? A que no ens sembla Pasqua si no menjam panades?

Per què? Perquè això és el que, dins la nostra ànima, dins la nostra educació, dins el nostre entorn familiar quotidià, hem après i assumit com a concepte de “menjar”. Sí, això és menjar, i lo altre són floritures, per molt bones que siguin.

Idò aquests músics Revetlers, tenen la música dins les seves venes talment com tenen entès que el menjar és el menjar de ca nostra: la música que ells han mamat, si em permeteu l’expressió, la que han rebut dels seus, és la música que ells volen fer, la música amb què fan festa i la que voldran transmetre als seus fills. Perquè és la seva. Tan seva com la llengua que parlen, l’aigua que beuen, el paisatge que els envolta o les tradicions que els agrada seguir. Perquè són seus des de sempre. No ho han triat, no ho fan per una decisió presa de grans, sinó perquè els ha sortit així, amb la major naturalitat del món. Per això són coherents. I sincers.

A més a més, haver après directament dels seus fa que estiguin fortament arrelats a unes estructures i uns gustos musicals que els ajuden a no fer disbarats, ni en la música ni en el ball. I precisament tenir clar d’on venen els permet poder avançar sense perdre el nord. M’explicaré. Segurament molts de vostès saben que jo pertany a un grup de música i ball mallorquí de Felanitx, S’Estol des Gerricó. Fa molts d’anys que hi som. Durant aquests anys, he vist néixer i escampar-se grups de música de ball mallorquí arreu de l’illa. Per una banda és fantàstic, però per l’altra, per allò que deia que de vegades manquen les arrels, hi ha grups que tenen molt bo de fer desbaratar l’estructura de la música del ball. I què passa? Idò que els balladors – els bons, sobretot, els que saben de què va- no passen gust, amb aquella música, perquè els punts no quadren, o perquè fan massa via, o massa poca... En canvi, si un sap bé quins punts i compassos i cançons escauen a cada ball, sigui jota, mateixa, bolero o fandango, no ho farà mai, en això. La qual cosa no vol dir que no se pugui crear, que no puguis fer aportacions noves, que no puguis conèixer altres músiques o cercar noves maneres...Però, tornant a la comparança gastronòmica, si un no sap cuinar com a mínim un poc no se’n pot anar a fer meravelles dins la cuina. Si no saps fer un sofregit, com voldràs fer un bon arròs de matances? I en saber fer lo teu, ningú t’impedeix que no puguis fer altres plats, a que no? Però sempre, per satisfer-nos, hauran de tenir un petit vincle, un referent que ens faci pensar que allò és menjar. I a més a més, com més sàpigues cuinar de lo teu, més bo de fer tendràs aprendre altres plats d’altres cuines... Sense que vulgui dir que hagis de mesclar ous amb caragols. Crec que m’enteneu.

I el tercer mèrit que jo vull afegir a Es Revetlers, i per mi és importantíssim, és allò de l’aparent simplicitat: perquè d’una manera molt simple, molt senzilla i honesta, ells reuneixen dos objectius ben diferents: conservar els nostres balls tradicionals i al mateix temps passar-s’ho bé. Resulta que ells s’ho passen divinament, fent la seva música. I això, el passar-s’ho realment bé, el sentir-te feliç i satisfet quan sones, o quan balles, és l’autèntica raó de ser del ball i de la música. Ja està bé, que vulguem conservar allò que hem rebut dels nostres pares i padrins, però si no és vàlid, si no ens omple, si no ho sentim enganxat a la nostra vida: si no té una funció, no té futur. No podem dedicar-nos a sonar per les places només per conservar les tradicions. Entre altres coses, perquè els nostres pares no ballaven o sonaven per conservar-les, sinó perquè s’ho passaven bé. Qualsevol manifestació de cultura popular de qualsevol cultura del món se manté mentre és viva. Si només se conserva per desig arqueològic, aviat se fossilitzarà, serà com una mòmia, una cosa morta abocada a la desaparició. I què vol dir que és una tradició viva? Idò que serveix per allò per a lo que va ser creada. I aquí, senyores i senyors, vull dir ben alt que el ball mallorquí no tan sols és ball: és tot un fenomen social que necessita ser viscut en comunitat, que necessita ser viscut com a festa en una plaça on els que ballen, els que miren, els que escolten i fins i tot els que xerren mentre beuen una cervesa se saben i se senten part d’un mateix poble.

Les nostres ballades no són grans manifestacions, no solen aplegar mai una gentada, com ho fan les berbenes, posem per cas. Però són obertes a tothom, són per a totes les edats: quantes vegades no he donat gràcies, des del cadafal, als padrins i padrines que ja no poden ballar però que amb els seus ulls vetlen els balladors i senten el seu cor alegre amb la música que escolten? I també són fetes per aquells que només van per seure a plaça, xerrar i fins i tot xafardejar un poc de si en menganito o na menganita això o dallò... Es la voluntat de ser-hi. Les ballades són per a tots aquells qui vulguin participar del nostre sentit de la festa. Perquè això és una de les grans paradoxes de les cultures populars d’arreu: com més petitones són, com més arrelades estan a la terra, més obertes són al contacte directe de la gent que hi participa.

Finalment, em permetreu que esmenti dues virtuts més dels Revetlers que, particularment a una servidora, són les que més m’emocionen i em fan tenir-los un gran respecte i estima: la fidelitat a la seva terra i a la gent del seu poble, que ja ha quedat manifestada amb les paraules seves que he llegit suara, i el sentiment d’esperança que em provoquen, quan els veig, decidits, resolts i alegres, sonant per les nostres places, conscients com són de ser una baula en la cadena de la nostra història més petita, la que fa la gent que viu el dia a dia dedicada, simplement, a seguir el fil de la vida.

Res, és ben hora de plegar veles, que aquest és un tema que no acabaríem mai. Que visquin les nostres músiques, les nostres festes i que per molts d’anys poguem tenir pau i salut per disfrutar-les!

I moltes gràcies i molt de coratge als Revetlers, per tot el que han fet fins ara i per tot el que encara faran.

продажа ноутбуковbusiness translation dictionaryпрограммы для взломапояс для кистей